I tornem a ser... Aquest cop es comentar la sortida a l’Occitània junt amb uns dels nostres amics francesos que formem l’ACEC. Convidada superba en tots sentits. L’objectiu fer una mica de visita subterrània, tractar alguns temes pendents i sobre tot passar una bona estona entre menjar i beure.
Objectiu espeleològic és “Mont Marcou” 31T 500560, 4837660.
Aquesta cavitat mítica fou explorada per primer cop l’any 1931 fins 65 metres. No es fins el 1965 que no es toca fons al Grand Cèdre, pou de 160 metres on està situada la màxima fondària de l’avenc -340. La gran diaclasa (gran desconeguda pels internautes) va ser descoberta l’any 1977. La galeria des vertes es descoberta al 1978 després d’una escalada. Aquesta última es tancada amb pany i ferrejat i regulada l’entrada. Només es oberta 4 cops a l’any per visitar-la i deixar-se fer fotos. Mesures com la neteja de les botes amb aigua a pressió, treure’ns el mono exterior i limitar el grup ajuden a protegir el racó. Una tenda d’acampada fa més còmoda l’espera pels grups. Encara que el lloc on es troben les formacions es petit val la pena la visita. Excentriques de color verd planyen dos panys de paret. Aquesta tonalitat es produïda per les vetes de níquel i donen una textura inversemblant.
Sortim cinc persones de Mollet a les 6 del matí del dissabte amb la intenció de llançar-nos per l’autopista i arribar a l’hora convinguda amb els francesos. Aquest cop anem Toni Torra , Lluïsa, Pilar, Ramón i jo mateix, malauradament aquestes sortides sembla no interessar gaire a la resta del comando, omplim el cotxe i després de 4 hores arribem a Graissessacs a prop de Herepian, on ja es presenten els Causses. Encara ens queda pujar cap el col du Layrac direcció al col de Thalis, i prendre la pista fins la partida de marcounet. Aquest es un casalot reformat per la association montmarcou. Ens espera el Coco i pocs més. Restem a l’espera de la resta de gent, 34 en total (quincalla). Un c
op assolit el repte de ajuntar tots els integrants ja podem apropar-nos a l’avenc. La nostre tasca baixar unes cadires de plàstic fins la tenda. Mira que he baixat coses penjades, però tres cadires de bar manolo es el màxim. Altre grup més cohesionat baixarà el pou de 160 metres. Un cop fetes les fotos com a japos a l
es vertes, anem esquivant el personal que baixa i naltros cap amunt. La tarda la passem fent un tiberi que entronca amb el sopar.
Al matí ens dirigim cap altre cavitat que desconeixíem totalment, també protegida i tancada. Gràcies als contactes de l’Association Mont Marcou podem entrar i visitar-la. Aquesta es la Aven des Perles o Baume des Pastres, i com diu el seu nom es plena de perles de cavernes, mai havíem vist una quantitat tant elevada i de diferent mida com aquí. Protegida per dues portes i amb una escala IKEA de 20 metres, consta de dues sales decorades amb grans columnes i banderes, on la llera d’un riu que les travessa està ple d’aquestes formacions, aquí de segur que no les tenen contades una per una com a la Lachambre.
Afegeixo uns enllaços, un per veure fotos i l’altre per informar-vos de l’avenc.
http://www.associationmontmarcou.fr/
http://picasaweb.google.com/espelehospi/MontMarcou#
Aquesta cavitat mítica fou explorada per primer cop l’any 1931 fins 65 metres. No es fins el 1965 que no es toca fons al Grand Cèdre, pou de 160 metres on està situada la màxima fondària de l’avenc -340. La gran diaclasa (gran desconeguda pels internautes) va ser descoberta l’any 1977. La galeria des vertes es descoberta al 1978 després d’una escalada. Aquesta última es tancada amb pany i ferrejat i regulada l’entrada. Només es oberta 4 cops a l’any per visitar-la i deixar-se fer fotos. Mesures com la neteja de les botes amb aigua a pressió, treure’ns el mono exterior i limitar el grup ajuden a protegir el racó. Una tenda d’acampada fa més còmoda l’espera pels grups. Encara que el lloc on es troben les formacions es petit val la pena la visita. Excentriques de color verd planyen dos panys de paret. Aquesta tonalitat es produïda per les vetes de níquel i donen una textura inversemblant.
Sortim cinc persones de Mollet a les 6 del matí del dissabte amb la intenció de llançar-nos per l’autopista i arribar a l’hora convinguda amb els francesos. Aquest cop anem Toni Torra , Lluïsa, Pilar, Ramón i jo mateix, malauradament aquestes sortides sembla no interessar gaire a la resta del comando, omplim el cotxe i després de 4 hores arribem a Graissessacs a prop de Herepian, on ja es presenten els Causses. Encara ens queda pujar cap el col du Layrac direcció al col de Thalis, i prendre la pista fins la partida de marcounet. Aquest es un casalot reformat per la association montmarcou. Ens espera el Coco i pocs més. Restem a l’espera de la resta de gent, 34 en total (quincalla). Un c
op assolit el repte de ajuntar tots els integrants ja podem apropar-nos a l’avenc. La nostre tasca baixar unes cadires de plàstic fins la tenda. Mira que he baixat coses penjades, però tres cadires de bar manolo es el màxim. Altre grup més cohesionat baixarà el pou de 160 metres. Un cop fetes les fotos com a japos a l
es vertes, anem esquivant el personal que baixa i naltros cap amunt. La tarda la passem fent un tiberi que entronca amb el sopar.Al matí ens dirigim cap altre cavitat que desconeixíem totalment, també protegida i tancada. Gràcies als contactes de l’Association Mont Marcou podem entrar i visitar-la. Aquesta es la Aven des Perles o Baume des Pastres, i com diu el seu nom es plena de perles de cavernes, mai havíem vist una quantitat tant elevada i de diferent mida com aquí. Protegida per dues portes i amb una escala IKEA de 20 metres, consta de dues sales decorades amb grans columnes i banderes, on la llera d’un riu que les travessa està ple d’aquestes formacions, aquí de segur que no les tenen contades una per una com a la Lachambre.
Afegeixo uns enllaços, un per veure fotos i l’altre per informar-vos de l’avenc.
http://www.associationmontmarcou.fr/
http://picasaweb.google.com/espelehospi/MontMarcou#
