Avenc Asensio

(retro-post) Protas: Carlota, Jordi i jo.

Després de trucar a en Pep des del bar per demanar consell per decidir quin avenc triar (en Jordi es nega a fer l'esquerrà perquè fa temps que no practica i la boca la veu massa grossa...) acabem triant l'avenc de l'Asensio.
Aparquem, caminem una estona i trobem una familia mirant-se un forat i fent petar la xerrada... Uns minuts després, quan trobem la nostra boca apareixen. Creuem mirades entre nosaltres... sabem què estem pensant (siusplau que no es quedin), però les premonicions es compleixen, es queden a preguntar-nos coses i ens foten la txapa... Ningú gosa començar-se a canviar... potser si ens haguéssim baixat els pantalons hauríem començat abans, però finalment marxen per iniciativa pròpia.
Buenuuuu instal·lo jo o sigui que va per llarg... la boca és molt estreta i una mica recargolada (si hem de baixar les bosses serà un pel complicat...).
Arribo a la primera sala i m'escalfo el tarro intentant pensar com solucionar el tema bosses mentre en Jordi comença a entrar... Per sort acaba atabalat i torna a sortir, tira la tovallola i es queda fora, no li van ni massa grosses ni massa estretes...
Jo he de reconèixer que vaig tenir dubtes existencials d'instal·lador novell... (potser en Jordi també notava això... poca confiança...) i quan vaig sentir que en Pep i la Mireia corrien per dalt amb els peques em vaig il·luminar pensant que en Pep baixaria i acabaria la feina... però no, vaig tornar a haver de lluitar contra la inseguretat i les arestes afilades.
Per "sort" a un replà a uns 46m (segons la topo) vaig trobar un cartellet que advertia d'hipòxia (de fet ja el podien haver penjat a dalt, no?). Entre això i que la meva rapidesa i seguretat no estaven en la millor forma amb la Carlota vam decidir plegar veles.
A dalt vam trobar en Jordi tot sol de nou, mig adormit i passant fred.

Hipòxia