Travessa d'Alba

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Al alba,
al alba, al alba, al alba...

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío,

Al alba,
al alba, al alba, al alba...

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Al alba,
al alba, al alba, al alba...

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.

Al alba,
al alba, al alba, al alba...

Luís Eduardo Aute

http://www.youtube.com/watch?v=4vdm2OHdgHA

La rampa sense fi

La cavitat de Mounegou Orri (1975msm) s’obre en una depressió on s’escola un rierol del desglaç, just sota el pic de Tarbezou i la cresta de Mounegou, molt a prop del coll de Pailhères (Ax-les Thermes). La boca es situa un 4 metres per sobre del fons de la depressió. La seva profunditat total es de 324 metres i el seu recorregut de 750 metres que finalitza en un sifó.

Un seguit de desescalades i un petit pou ens porta fins el punt que trobem el rierol que desapareix a l’exterior. A partir d’aquí l’aigua no deixa d’acompanyar-nos. Dos petits pous i arribem al veritable obstacle vertical, un magnífic pou de 30 metres amb pont de roca inclòs. Cal esmentar que la instal·lació existent es confosa degut a les pràctiques de socors realitzades. Una triangulació porta directe cap la capçalera de pou i convida a mullar-se. Evidentment busquem la alternativa que recordàvem en anteriors visites, muntar un passamà per la dreta que eviti les crescudes, però ens anem més enllà i realitzem el descens per una rampa fòssil. Millor alternativa però pitjor instal·lada. Un separador evita el frec en la majoria de la vertical. Tot seguit ve una gorja on no podem evitar l’esquitxada. Després d’altres ressalts arribem a les sales caòtiques que aboquem al sifó.

L’Alex com sempre arriba tard i sortim direcció Puigcerdà a trobar-nos amb el Pep. Un cop retrobats mengem un entrepà i cap a Ax... merda! Paguem altre cop peatge... que car surt fer activitat. Enfilem el coll i després d’agafar un trencall visualitzem la dolina.

Entrem a les dues de la tarda amb un dia espectacular i sortim sense incidents a les deu del vespre ja de nit. La cavitat, que cal dir de la cavitat, que experiències viscudes dins la cavitat, quines històries dins la cavitat, quina emoció dins de la cavitat, quina foscor dins de la cavitat, quina jornada dins la cavitat... Pues això, la cavitat.

Passem nit al fons de la dolina i fins i tot ens atrevim a fer un petit foc per escalfar-nos i sopar al seu voltant, després d’una hora ja som al llaç.

En fi, altre cop Mounegou, altre cop les desescalades fins 300, i altre cop les grimpades fins 0.

Exposició del Cotiella

Aquesta exposició itinerant amb seu final a la Comarca del Sobrarbe, fou presentada l'octubre del 2008 a Plan, i amb el suport i recolzament del Ajuntament de Plan, Comarca i Geoparque del Sobrarbe. Tota la informació inclosa es realitzà integrament per membres de l'Acec i evidentment la seva difusió necessita el consentiment de totes les parts. De totes maneres trobo coherent difondre-la dins la xarxa pel seu gran interés científic i espeleológic.
A part de les persones que surten als crèdits, trobo de calaix donar totes les gràcies del món a totes les persones que col·laboren, treballen, es deixen la salut i estimen tant per fora com per dins aquest maravellós massís. Sense ells no sería possible els resultats obtinguts i de segur que personalment tindría la ànima més pobre.

Panel 1
Panel 2
Panel 3
Panel 4
Panel 5
Panel 6
Panel 7
Panel 8