dissabte, 24 d’octubre del 2009

Resposta a una questió inquietant

Que s’ha de fer per passar un pas estret al Sistema d’Alba?
Ficar-se nerviós?
Fer cas a l’Alex i a l’Oriol des de l’altre banda quan ells han forçat el pas sense problemes?
Maleir i fer exabruptes ?
Despullar-se del tot, renegar i cagar-se amb tots els sants del calendari julià?
Fumar un piti?
Descansar una mica fent exercicis estomacals per veure si desapareix la panxa per art i obra de nostre senyor?
Fer cas a l’Ari de provar-ho de cara avall?
Tallar-se la cigala amb la politja del devallador?
Desfer el camí de la travessa i pujar els pous amb passos d’escalada complicats vestit en malles apretades?
Esperar que la inanició acabi amb el patiment?
Resposta:
No fer cas a la fletxa pintada que indica cap l'estretor, dins la desesperació tornar dos metres enrere, visualitzar una galeria petita remuntant, baixar un rampa anomenada “la planxa” com si fossis un sac de patates caigut a pes i per fi respirar tranquil. Quin esglai que hem passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada