SHAME ON YOU SPAIN!! + Grallera del Corralot

Com que encara tinc el braç fomut i sembla q va per llarg, em limitaré a la reflexió per a poguer compartir amb més gent la vergonya d’estat al q ens obliguen a pertànyer. Tb hi haurà una lleu referència espeleològica pr a q no rondineu, tot I que una mica antiga,de fet del 2008, però ja sabem tots q ben poc haurà canviat tot plegat, potser algun zulo més o menys, però aquest és un altre tema…

Shame on you spain! As usual, in this country of corrupted retards things seem to be going upside down. For those of you who still don’t know, there’s a judge that wants to investigate the missing people murdered by Franco’s regime.
This sounds logical so far,no? well, let me tell you that this judge that is now trying to look like a progressive defender of human rights is NOTHING BUT THE OPPOSITE!!

As we’re gonna explain you in a while, Judge Garzón has covered up and promoted BRUTAL TORTURES on human beings!! Specially the ones that took place during the Olympics in Barcelona against all the nationalist ( where common people were illegally dragged from their homes without any proofs, just as a “prevention” against the spreading of Catalan independentism infront the world’s eyes) Even Amnesty International or United Nations have strongly complaint about this pathetic attack against human dignity.

The worst thing is not that a hypocrite judge is trying to use this case of victims of fascism to cleanse his personal image, but that the maximum judicial authority has denied him to do so!!! WHAT KIND OF COUNTRY IS THIS??? The “Tribunal Supremo” have denied a judge to study the missing people in unknown mass graves all around the country in an act of historical debt. Why?? Because the ones ruling the country are still Franco’s chosen to be there, disguised fascist Spaniards nostalgic of other times!

Why is it forbidden in this pathetic country to prosecute murderers that tortured and murdered over 100.000 people during more than 40 years of illegal dictatorship? Of course, Franco’s spaniards cover themselves with their own made laws and constitutions, in 1977 there was a general self proclaimed amnesty for all of them!

Luckily this scuffle between the Tribunal Superior and Garzón has unmasked spains real face to the rest of the World. Newspapers such as “The New York Times”, “The Economist”,”, “Le Monde”, “Süddeutsche Zeitung” have dedicated articles to this matter with headlines such as: “An Injustice in spain (NYT)”. This has definitely bothered all the untouchable elite judges, they have no more International credibility; they never had it here anyway.

Anyway, let’s see what kind of judge bears the banner of justice and human rights in this 3rd world country:

La Paradoja de Garzón
(article de l’Associació Memòria Contra la Tortura)
No es vano recordar que realiza su actividad jurisdiccional desde la herencia más envenenada recibida de la Justicia franquista, la Audiencia Nacional, sustituta del TOP Tribunal de Orden Público. Más aún, sabiendo perfectamente que las jurisdicciones especiales son la esencia de los regímenes totalitarios. La naturaleza arbitraria de este tribunal fue oportunamente señalada por el propio Relator para los Derechos Humanos en la Lucha Antiterrorista, Martin Scheinin.
No es baladí apuntar que en su actuación ha impulsado casos contra medios de comunicación, asociaciones populares, partidos políticos e incluso defensores de derechos humanos, que se deben calificar como una agresión directa a la libertad de expresión y al derecho de libre asociación pacífica. El propio Comité de Derechos Humanos hizo recientemente patente su preocupación al respecto.
No es gratuito traer a estas líneas que Garzón, en su actividad diaria al frente del Juzgado especial que dirige, da orden de detener a personas acusadas de terrorismo bajo el régimen de incomunicación, verdadero espacio de impunidad en el que se producen brutales torturas.
Organismos como el Comité para la Prevención de la Tortura del Consejo de Europa –CPT, el Comité contra la Tortura –CAT o diferente Relatores Contra la Tortura del sistema de Naciones Unidas han reclamado reiteradamente la abolición de esta modalidad de detención, cuya aplicación lleva la rúbrica de este magistrado.
No es trivial recordar que el juez, ahora elevado a la condición de defensor de derechos humanos por varias asociaciones, se ha mostrado impasible ante las denuncias de tortura que le narraban detenidos bajo su responsabilidad. Entre otros, el ciudadano vasco Josu Arkauz, cuyo testimonio de tortura fue considerado por el CPT “detallado y coherente” y que reprochaba al Juzgado no 5 que no adoptó medidas “repetidamente recomendadas por el CPT” para evitarlas. Esta es la línea argumental seguida también en el caso de los detenidos en Catalunya en la llamada «Operación Garzón» durante los Juegos Olímpicos de Barcelona, caso ante el que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos sentenciaba el 2 de noviembre de 2004 que las investigaciones de tortura no habían sido «los suficientemente profundas y efectivas para cumplir con las exigencias de los tratados internacionales».

Conocemos, pues, la actitud de Garzón en el ámbito internacional, así como la conocemos en el doméstico. Sabemos de su interés por aparecer como el juez progresista, para poder así llevar a cabo una actitud represiva sin parangón, desde los despachos del tribunal excepcional de la Audiencia Nacional. Hemos visto de primera mano su pasividad con la tortura en sus quehaceres diarios, así como hemos podido constatar que su actividad en el ámbito internacional en el ámbito de los derechos humanos no es más que un ligero barniz, sin que sus acciones en ningún caso hayan pasado de ser testimoniales. Verificamos, por fin, los excesos de su tribunal, que denunciamos de la misma manera que denunciamos los excesos que otros tribunales comenten ahora con el juez Garzón. La admisión a trámite de la presente querella por querer investigar los crímenes contra la humanidad cometidos durante el periodo franquista, es atentatoria contra la declaración de imprescriptibilidad de los delitos de lesa humanidad por el Comité de Derechos Humanos de la ONU y contra el sentido común. Desde esa legitimidad, no podemos sino oponemos a la designación de este juez como defensor de derechos humanos, cuando su actuación ha sido, mientras le era favorable a sus intereses, idéntica a la que ahora denuncia.

REPORTS AND WITNESSSES OF THE TORTURES CARRIED OUT BY THE SPANISH POLICE AND COVERED UP BY GARZÓN, DURING THE OLYMPICS IN BARCELONA

http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/indice.htm

A, sorry, would you like to read about a caving??

Well then since I’m injured and am not able to go caving at the moment, I’ll tell you about our cientific research in Grallera del Corralot, It’s one of Catalonia’s biggest cave halls with its 96.5m from the floor to the ceiling. Located in Montesec d'Ares, really worth seeing, It’s got many different routes, from which we chose the one that gets to a small “lake” at about -166.5m. On this video you can see Espeleo Pep!! trying to fetch a rope that “someone” accidentally threw in the pit.hahaha.

Once at the bottom, well, Carlota thought it would be nice to go for a swim in the frozen water…All males quickly started taking of our clothes just driven by the thoughts that Carlota would also do the same….mmmm hard nipples!hahah . but finally she didn’t and there were only guys in the water without much of a males attribution at that moment. The water was freeeezing! hahahah
The cave is really nice with loads of formations, but that we’ll leave for next article.

Well leave you with a bit of Catalan music to cheer up the fight against the Spanish state. "Juanra" has been 5 years in jail imprisoned by the spanish forces of repression. FUCK YOU SPANISH BASTARDS!!!

http://www.youtube.com/watch?v=q8-3JkLNtWg

“A MÍ LA UNIDAD DE ESPANYA ME SUDA LA POLLA (POR DELANTE I POR DETRÁS)”

“La èpica llegenda del Comando Patxaran” o resacón en Las Pepas

Dijous 1

“La bestia”

Quedem a les 7 del matí al àrea de les Fonolleres, ja espavilats pel viatge i la recollida de gent. Quatre valents i dues aguerrides emprendrem el camí a terres llunyanes i místiques, envoltades de boira i paratges estranys, habitades per essers embriagadors de pocions  tan volàtils com la nit mateixa.

A les quatre de la tarda ens envolten les muntanyes de la vall de l’Asón. Rocías, Mortillano, Porracolina i Llanalacueva ja noten la nostre presencia, i comencen a neguitejar-se en forma de pluja. Un àpat, deixar les coses en els nostres habitacles i començar a pensar com profanar aquest indret. El massís, maleint-nos amb forma de pèrdua, ens fa perdre temps,  però la nostra perseverança dona fruit  i a la fi penetrem violentament dins seu, per les seves entranyes al voltant de les sis del vespre. Mica en mica es va acostumant la bestia i ens dona una mica de treva. El seu vigor comença a minvar quan més endins hi som, Cañuela ha caigut. Per avui ja hi ha prou de ultratge, primera victòria, però sabem que la batalla no es la guerra i que cada cop serà més dur conquerir aquestes terres. Ni cal dir que celebrem la victòria menjant com gals.

 Divendres 2

“Ni un pas enrere, ni per agafar perspectiva”

Avui el cel es núvol, intimidador, fosc, gèlid i marcadament inhòspit. La pudor de la tragèdia ens envolta quan comencem a caminar, però el nostre esperit lluitador ens acompanya i això ens reconforta. Avui ataquem la part alta de la bestia. Engolidors que no pertanyen aquest món, roca nua fragmentada, i animals de quatre potes amb o sense banyes ens miren recelosos.  No hi fem cas, i sense pietat perpetrem la segona envestida dins del seu interior. Ens agrada, i gaudim com mai. Rius, sales, passos compromesos i foscor, sobre tot foscor. La bestia cedeix passant per Calaca i Crucero, i a la sortida ens rep el sol i una ampolla de vi.

Els habitants de les contrades comencem a saber de les nostres gestes, i per la nit nosaltres comencem a celebrar els nostres rituals de sang envoltats per mirades encuriosides. Com sempre les nenes son més dures que els mansos i guanyen de carrer en la foscor de la matinada, els mansos abandonen a les dones a la seva sort, però son dones de caràcter fort i coneixen els secrets de la nit. A recuperar forces una mica ja que demà urparem la pell del massís.

Dissabte 3

“Primer la mirada al cel i desprès la caiguda al infern”

Com si fos l’assalt a una fortificació escalem les parets de Covalanas. Batalla dura, ja que les espatlles del monstre son exposades i llises. Només ens encarem a la zona més accessible, però avui no es el nostre dia. La muntanya brama amb forma de trons i acceptem la derrota, retirada digne però amb recança.

Un cop al cotxe esclata el bon temps i decidim que es el moment de practicar jocs ancestrals en un camp de vaques. Certa gent llença rocs el més lluny possible,  d’altres tallen llenya amb destrals, i alguns es donen cops de cap contra la paret, però no, nosaltres som diferents, juguem al frisbie. Companys de batalles i penúries que ara no hi son, despertarien en instints de violència desmesurada i afamats de sang, però la distància ens salva, sort de la distància. Un cop acabat el joc ens ve un atac de pànic pel que hem fet. Això no pot ser, on està el nostre esperit més barruer? Potser es una estratègia de la bèstia  per fer-nos caure amb l’autocomplaença? Tenim que arreglar aquest embolic, ens conjurem tots sis i afegim dues persones més per no posseir el número del diable.

Tots vuit ens aboquem a una nit sense fre d’orgia etílica, ballem música de los Chichos  que mai hem dansat, fem botellón  dins Las Pepas, i ampolla amb mà, les mirades que drenen violència vers als altres passem la nit. Els actes impúdics s’agreugen amb els beuratges i alguns de nosaltres acaben fem coses per oblidar i no jugar mai al mai mai.

Són les conseqüències de la nit, i una reflexió ens ve al cap.... serà que en contes de vèncer la bestia som nosaltres que ens hem convertir com tals.   En fi, que li farem, més val adaptar-se que morir, de perduts al riu i pel que hem queda al convent..... ens caguem, pixem, escopim, traiem pus, mocs, ejaculem pels aparells reproductors i expulsem qualsevol fluid del nostre cos. Uf, uf... Ens hem aliat a la bestia i ja no hi retorn, ens hem deixat portar per l’encant de la vall i ara en contes de lluitar contra ella ens hem enamorat amb una entrega malaltissa. Però som així, gent de passions baixes, sense cap, ni raó.

Diumenge 4

“La obsessió de la passió”

Els trons ara no són a la vall, son dins el cap.... Avui juguem a bitlles, potser amb enyorança del que érem. Mai res serà igual al conèixer la bestia. Els seus devastadors encants, el seu melós xiuxiueig al voltant nostre, la fragància que desprèn per cada forat i les seves formes...

Bufa el vent.

Dilluns 5

“Vençuts”

Però no pot ser, hem de seguir lluitant desesperadament per no caure en la bogeria. No podem viure sota el seu jou i ser esclau de la esperança. No podem deixar-nos vèncer com Ulisses pels cants de les sirenes. Mareig, mareig...

Un últim intent d’esquinçar el forat de la bestia es possible. El temps s’acaba i sense descans perpetrem la violació del més íntim racó que posseeix, no sense dificultats consumarem aquesta gesta dins Coventosa.  Un cop dins, la bestia ens desorienta, envia missatgers que ens  porten per falsos camins, i posa a proba els nostres cossos amb bufades de pudor descomposta. Persistim, lluitem i a la fi desistim.

No hem pogut vèncer el enamorament a la bestia.  Foragitem.

Un cop vençuts i envoltats de fritures, alubies, cocidos i entrecots, ens venen les reflexions. Per que volem tornar? Per poder vèncer la bèstia i exterminar les nostres obsessions? o per caure als seus braços si es que ens vol acollir?

Tornarem i trobarem la resposta.... o no.

Part mèdic de lesions:

L’equip

Rebe la bruiexeta:

Lesions múltiples tan als llavis superiors com inferiors pel fregament de la corda. Conat de embriaguesa.

Marian de Sherwood:

Contusions al cap i al cul produïdes per un tac del billar. Alcoholisme sever i patiment per la encesa de la casa.

Aleix el punk de les tenebres:

Mal de gola produïts pels escopits damunt tot reverent. Trencament de casc produït en un atac a la paret. Diu que va ser ella primer.

Carlos el cavaller escatològic:

Mal de panxa, cefalea i penediment. La barba es per amagar cicatrius.

Oriol el enperactiu:

Sense danys visibles, però rebre va rebre.

Carles el dèbil:

Atontament facial per pilotada. Fractures múltiples per la greu malaltia “ossos de vidre”. El metge diu que deixi l’espeleo, s’ho està pensant.

Altres personatges:

Ester i Marc:

Greus trastorns mentals degut al Comando Patxaran.