Tot s'acaba. S'acaba el día, s'acaba la foscor, s'acaba el buscar un lloc per dormir, s'acaben les ganes de menjar, s'acaba el beure, merda, s'acaba fins i tot la nit, s'acaba el dormir, s'acaben les diferents activitats matinals enmig la resaca, s'acaba el viatge amb música d'ascensor i al final s'acaba el curs.... Que maco, oi?
Em quedo amb el gran moment viscut a Perellos, dins del reposatori dels antics habitats del poble. Quina imatge més bocolica, mes gratificant, una lliçó de vida. També perdurarà la épica recerca de combustible etílic per pobles vuits on els habitats no relacionaven la vestimenta amb les bones maneres. I per últim la perseverancia de les integrants del grup per convencer a un conductor massa begut per conduir.
Ara los cantabrones ens esperen, llocs emblematics com asón, soba, la gandara, cueto, porracolina., entremazos... i paraules com garma, cueto, hoyo, calero ens esperen. Cavitats cantabres porten records oblidats, patiments, calamitats i bones estones. Però això es passat, ara ens abraça el present. I parlant de passat...
Osti, q bones les fotos! com sempre, guanya en Pep! M'haureu d'explicar la última foto, q és espeleosocors d'un grup sencer? millor no ho vull saber.hahaha Cagundeuilamarequelvamatricular, i jo amb el braç fotut! potser em tornen a operar d'aquí un parell de setmanes. Segons com, estic animant a uns col.legues a fer ruta per l'estranger i us passariem a veure i tot. aviam.
ResponEliminaEm feu molta enveja amb lo de Cantabria!!!
ResponEliminaMolt entranyable aquest post :-)