dimarts, 19 d’octubre del 2010

Cova de Graners: Segona Incursio

Va, Carles,Pep,Ramon...a explicar aquesta segona sortida mes fructifera. De com vareu poguer arribar al fons de Graners, dels 60m de topo de la cova de la cabra, de les formacions...
...i de tot el q vau trobar: del mamut congelat, de l'ortiga Lara, d la Madelein,etc.

Mentrestant, deixo el link dels benvolguts companys de SPELEOLIBRE, els grans anarco-llibertaris del subsol! Com sempre, veig q no es perd mai el sentit de l'humor

http://www.speleolibre.com/article-la-plongee-tombe-a-l-eau-57750005.html

Osti, parlant de la Madelein, saben aquel que dice:

"En que se parecen el caso Madelein i los Reies Magos? En que en los dos son los padres"

festival de l'humooor, vaia telaaa!

Cova de Graners: Primera Incursio




Finalment dissabte varem anar a habilitar la cova per a la futura immersio. Rocordem les esperançadores paraules de’n Carles referents als ls objectius de la sortida :

" Aquest dissabte entrem a Graners. Les tasques encomanades no son poques. Pels voltants de setembre es vol fer l'atac al sifó terminal per part d'un espeleobussejador frances. Llavors ens toca instalar cable telefònic, cable d'acer antipèrdues, acondicionar el bypass del primer llac amb electrons, montar un punt calent i portar els bots fins una zona fora de crescudes.
Les expectatives del setembre són màximes, el sifó s'ha explorat 100 metres aprox., i continua. Al ser la cavitat que drena totes les aigues del massís, el sifó pot albergar la clau del sistema. O no. »
Aixi doncs, amb l’esperit ple de coratge i tot motivats pel cap de setmana, ens disposem a trobar-nos prop d’Igualada on alguns fins i tot van arribar a l’hora (d’entre els quals miraculosament m’incloc). Tot semblava que anava rodat fins que dos integrants del komando ens truquen informant que en una dura maniobra d’evasio han colisionat amb un ésser quadrupede…no, no era un guardia civil, era una cabra !! pfffff, Aquest fet va obligar a modificar el punt de trobada. Un cop veient el cotxe vam poguer comprovar que estava intacte, la cabra s’havia volatilitzat, pero havia estat necessaria l’ajuda d’una grua per a dur el vehicle a la benzinera mes propera !! hahahah. Quines coses tenen les cabres tu… ah, parlant de curiositats cabrils (boniiiiissim !!!):

La cosa esta en que haviem de sortir d’hora per a poder caminar fins al refugi que els companys franco-occitans tenen muntat a dins l’entrada d’una cova. Es perfecteee !! i per amenitzar la vetllada, haviem portat un pernil de 8kg !! Acompanyat de cerveses, embotits i per suposat…Patxaran !! Que n’aprenguin !
Quan finalment arribem a Badain, entre una cosa i altra se’ns ha fet tard. Aixi que toca bivaquejara al prat d’abaix. Llastima !




Al mati següent, podem constatar al arribar al “Chorro” que hi ha una gran quantitat d’aigua, massa... creuem el riu...Cocos amunt i Cocos avall fins que arrivem a l’entrada de Graners! Ens equipem, i au, cap dins hi falta gent.
Finalment, tot i l’alta motivacio de l’equip, hi havia massa aigua i no es va poder recorrer gaire distancia, la cova estava sifonada! Merda! Es va intentar accedir per altres bandes, pero va resultar impossible. Bé, s’hi haura de tornar, pero aquesta és una altra historia: Cova de Graners: Segona Incursio...
Baixem al refugi de Saravillo, on sopem francesos i catalans tots plegats. A descansar (entre patxarans) que al dia següent ens espera una aproximacio simpatica.








Al dia següent, el komando es va desplaçar sigilosament per antics camins amagats del temps del maquis per a probar d’accedir a una cova que s’havia localitzat a uns 30m d’alçada. L’aproximacio fou dura, per alguns mes que d’altres (segur q en pobre Coco encara té malsons amb la tartera.haha)
Aqui l’Ori i l’Aleix ens mostren les seves dots multidisciplinars muntanyenques, i en una especie de paleo-artifu, aconsegueixen arribar a l’entrada. Sembla que tira, aixi que es deixa una corda instalada (d’un boix) per a venir la propera vegada. Enhorabona.
Va, un resum q hi havia pr alla donant voltes:

Before bringing a french diver to explore a dead end point full of water, we had to prepare the cave (telephone wire, metal stairs, a hot point were the diver enters...) but due to a storm the cave was full of water and we didn't manage to get to the end. The next day Aleix and Ori climbed to a hanging cave we had seen, looks like it continues, we'll have to keep on exploring...






 











dissabte, 25 de setembre del 2010

Alguns Barrancs...

Bé, el proposit de l'acticle no es més q fer un recull grafic d'alguns barrancs que hem fet. No tenen gaire misteri, aqui nomes hi ha fotos del Forat Negre, el de Gurb, un de molt secret q ni me n'enrecordo com es diu (nomes per a col.leccionistes sibarites.haha), i algunes del Barranc del LLech a la Catalunya Nord.(Al menys aquestes son les q tenia pr aqui donant voltes)

Com que no tinc res interessant a comentar, a part d'animar-vos a penjar els barranc de la "Sierra de Guara", omplire l'espai amb un article del blog de la vanguardia.

Tothom sap que la relacio economica de Catalunya amb l'estat espanyol no es més que una conseqüència de la repressio cultural i historica que l'espanya té vers Catalunya, fruit de la politica de colianitzacio que patim.
Aquest article va dirigit als nouvinguts que desconeixen aquesta situacio i als colons espanyols que encara pensen que s'ha de formar part de l'estat espanyol de totes totes.

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a
cuestiones identitarias
, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.

Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el

discurso economista

no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.


Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del

déficit fiscal?



¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?


¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?


Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su

leitmotiv nacional.











Manifestacio en contra del tribunal constitucional espanyol. 1,5 milons de catalans al carrer!!!



.
.
Bonissim article d'alt rigor periodistic! hahahaha. Carrero Blanco Campeon de Salto!!!

La aerolínea de bajo coste Vueling, presidida por Josep Piqué, ha decidido renovar su estrategia de comunicación asociando su marca a la figura de Luis Carrero Blanco, el hombre de confianza de Franco que murió al saltar su coche por los aires a causa de un atentado de la banda terrorista ETA. El eslogan que acompañará el rostro de Carrero Blanco será “Vuelas que ni te enteras” y el objetivo de la compañía es, según Piqué, “captar a un público con sentido del humor que quiere soluciones rápidas para los grandes problemas”.



Ara de caire més serios, el documental de TV3 on s'avalua la viabilitat d'un Estat Català.
ADéU ESPANYA!

On ets, espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, espanya!
.
Joan MARAGALL (1898)
.
.
Obviament en cap cas es vol fer apologia del terrorisme a cap dels articles publicats al blog del Comando P. Pero mentrestant anirem fent memoria i posant-hi un toc d'humor a tot plegat.
Salut i goma-2!