Finalment dissabte varem anar a habilitar la cova per a la futura immersio. Rocordem les esperançadores paraules de’n Carles referents als ls objectius de la sortida :
" Aquest dissabte entrem a Graners. Les tasques encomanades no son poques. Pels voltants de setembre es vol fer l'atac al sifó terminal per part d'un espeleobussejador frances. Llavors ens toca instalar cable telefònic, cable d'acer antipèrdues, acondicionar el bypass del primer llac amb electrons, montar un punt calent i portar els bots fins una zona fora de crescudes.
Les expectatives del setembre són màximes, el sifó s'ha explorat 100 metres aprox., i continua. Al ser la cavitat que drena totes les aigues del massís, el sifó pot albergar la clau del sistema. O no. »
Aixi doncs, amb l’esperit ple de coratge i tot motivats pel cap de setmana, ens disposem a trobar-nos prop d’Igualada on alguns fins i tot van arribar a l’hora (d’entre els quals miraculosament m’incloc). Tot semblava que anava rodat fins que dos integrants del komando ens truquen informant que en una dura maniobra d’evasio han colisionat amb un ésser quadrupede…no, no era un guardia civil, era una cabra !! pfffff, Aquest fet va obligar a modificar el punt de trobada. Un cop veient el cotxe vam poguer comprovar que estava intacte, la cabra s’havia volatilitzat, pero havia estat necessaria l’ajuda d’una grua per a dur el vehicle a la benzinera mes propera !! hahahah. Quines coses tenen les cabres tu… ah, parlant de curiositats cabrils (boniiiiissim !!!):
La cosa esta en que haviem de sortir d’hora per a poder caminar fins al refugi que els companys franco-occitans tenen muntat a dins l’entrada d’una cova. Es perfecteee !! i per amenitzar la vetllada, haviem portat un pernil de 8kg !! Acompanyat de cerveses, embotits i per suposat…Patxaran !! Que n’aprenguin !
Quan finalment arribem a Badain, entre una cosa i altra se’ns ha fet tard. Aixi que toca bivaquejara al prat d’abaix. Llastima !
Al mati següent, podem constatar al arribar al “Chorro” que hi ha una gran quantitat d’aigua, massa... creuem el riu...Cocos amunt i Cocos avall fins que arrivem a l’entrada de Graners! Ens equipem, i au, cap dins hi falta gent.
Finalment, tot i l’alta motivacio de l’equip, hi havia massa aigua i no es va poder recorrer gaire distancia, la cova estava sifonada! Merda! Es va intentar accedir per altres bandes, pero va resultar impossible. Bé, s’hi haura de tornar, pero aquesta és una altra historia: Cova de Graners: Segona Incursio...
Baixem al refugi de Saravillo, on sopem francesos i catalans tots plegats. A descansar (entre patxarans) que al dia següent ens espera una aproximacio simpatica.
Al dia següent, el komando es va desplaçar sigilosament per antics camins amagats del temps del maquis per a probar d’accedir a una cova que s’havia localitzat a uns 30m d’alçada. L’aproximacio fou dura, per alguns mes que d’altres (segur q en pobre Coco encara té malsons amb la tartera.haha)
Aqui l’Ori i l’Aleix ens mostren les seves dots multidisciplinars muntanyenques, i en una especie de paleo-artifu, aconsegueixen arribar a l’entrada. Sembla que tira, aixi que es deixa una corda instalada (d’un boix) per a venir la propera vegada. Enhorabona.
Va, un resum q hi havia pr alla donant voltes:
Before bringing a french diver to explore a dead end point full of water, we had to prepare the cave (telephone wire, metal stairs, a hot point were the diver enters...) but due to a storm the cave was full of water and we didn't manage to get to the end. The next day Aleix and Ori climbed to a hanging cave we had seen, looks like it continues, we'll have to keep on exploring...
