Opoul

Si busquem un massís el és semblant a la fisionomia de Garraf, segurament pensariem en el massís del Perellòs, Opoul. Molt aprop de la costa i de vegetació nua, amb antics camps de conrreu i vinya. Tambè tè un poble abandonat i solitari, així com nombroses edificacions enrunades vestigis d'altres temps. Suposo que el nom del massís es degut a perillos, (en alguns textes així apareix) potser per la orografia plena de forats i rasqlers?. No tinc constancia de cap cataleg de cavitats de la zona, algunes de elles sols apareixen a alguna revista com els espeleoSie, crec que només tres (Cortal de la Llana, Barrenc Gran de Perellos i Gran Barrenc de Perellos o Ragul). Als nombrosos cops que hem pujat hem fet cavitats que no hi eren ressenyades i que ens atençaven gràcies a les explicacions que ens dona el Gabi, homenet de les contrades i desobtructor de cavitats. Moltes cavitats són encara objecte de desobstruccions i gairabé cap s'en salva de haver-les sofert. La constància francesa es digne d'admiració. Per exemple el forat de la Capella, malauradement conegut per la mort d'un company de Granollers, que consta de 200 metres de profundidad conectat per dues boques, o altre forat aprop de la pista que no recordo el nom. Actualment es treballa a les sorgencies amb tècniques de espeleosub. Aquest exutori es pot veure al costat mateix de l'autopista catalana format per un llac de aigues blaves.
El Barrenc gran de Perellos cal una visita obligada, encara que sense dificultat tènica aporta una sala de sòl plà per fer una bona passejada.


Mostra un mapa més gran

Avenc dels Pouetons

Finalment aquest diumenge vam anar a l'avenc dels Pouetons. Vam ser en Carles, en Txesco, l'Ari, la Carlota, en Noel i jo. Però jo vaig assistir-hi com a membre passiu... me la vaig perdre i vaig haver d'aguantar que per en Txesco aquest avenc supera l'Esquerrà. O sigui que s'hi haurà de tornar, no?
Durant l'espera, a part d'anar a voltar per allà i de les diferents visites d'excursionistes, escaladors i d'un fotògraf, vaig tenir la companyia d'un pit roig tafaner (bé, suposo que era jo qui estava a casa seva...) i de tres cabres escaladores.
Com que vau dir que era cosa de la meva arritmia cardíaca i la conseqüent falta de rec cerebral, us he penjat alguna foto.

President i vice-president

Mirant fotos d'arxiu he trobat aquest tresor on apareixen els nostres Presidents en plena activitat espeleològica.