I varem arribar a Opoul. Bonica contrada de les terres rossellonenques, a prop de la costa i terra roja esquitxada de vi. Cap de setmana dedicat a la visita dels pobles, bars, museus, botigues, castells i a establir uns forts lligams amb els habitants de la zona. Quina gent més amable i cordial!!! Sempre ens quedarà Perellòs.
Les grans converses que mantingueren amb els locals ens traslladaren a l’època mossàrab, on la semblança d’hàbits i història ens feien més nets, tant de cos com d’ànima. Malauradament sempre hi ha veus discordants que evoquen temps més negres dins l’historia comuna. Potser aquestes persones han vist parir un ser humà com si fos un animal, sempre remetent a un lloc llunyà que va conèixer. Per la nit varem visitar el poble ple de vida de Perellòs, quina gent més reposada, silenciosa i plena de pau. El pas del temps no els afecta pas gaire i sempre ens esperaran amb el mateix esperit. I que dir del Cortal de
Ah, també varem fer espeleo però a qui collons l’interessa si sempre es el mateix.
cucugucucu ai ai ai, paloooomaaa
ResponElimina